El celler

Història de la Bóta o Barrica: Elaboració del vi, transport i criança, els primers indicis de l’ús de les bótes els trobem a la regió francòfona de la Galia on eren utilitzades per a l’elaboració de la cervesa. L’imperi romà, en conquerir aquestes terres, va descobrir amb la bóta un recipient de fàcil maneig, resistent, de poca permeabilitat i de gran emmagatzematge, que es convertiria en el substitut de les àmfores i gerres utilitzades fins el moment. Des de el seu descobriment, les barriques, bótes i tines de fusta varen ser els recipients utilitzats per els romans per al transport del vi procedent de Grècia, la Galia i Hispania. Amb la caiguda de l’imperi comença el declivi de la viticultura i per suposat del vi i del seu transport.Durant els següents segles el consum i l’elaboració del vi s’atribueix als monjos i al culte religiós, responsables de l’evolució del líquid sagrat.
Per a l’elaboració de les bótes es van utilitzar fustes tals com: pi, faig, cirerer, castanyer, freixe, acàcia i avet. Amb el temps es van imposar els recipients fabricats amb roure, fusta molt abundant a Europa que, a més de molt resistent, modificava favorablement les característiques gustatives i olfactives del vi.
Al segle XVI el comerç marítim al nou món consolida l’ús dels recipients del roure. Per les característiques d’aquest transport es modifica la mida de les barriques augmentant-les dels 250 litres utilitzats per al transport terrestre fins als 500 o 600 litres, encara utilitzats avui en dia per a l’elaboració de vins de Xerès, Madeira i Oportos.
A les travessies de llarga distancia fins a les colònies europees els vins patien modificacions, alguns per a mal, avinagrant-se, però d’altres per a bé. Així va començar la fama dels vins de Madeira, anomenats vins d’anada i tornada, ja que les barriques tornaven als vaixells en no haver estat venudes al nou món, però eren de molt millor grat organolèptic per les gents de l’illa.
L’ús de les barriques canvia amb el descobriment de les ampolles de vi i els avenços de la química. De recipient de transport passa a ser un recipient de criança; si mantenim el vi un temps a la bóta i després l’embotellem, obtenim un vi amb bóta amb un gust més agradable per al paladar o prolonguem la seva vida.
A Espanya no es fins al segle XIX quan les bodegues Marqués de Murrieta i Marqués de Riscal introdueixen l’ús de les barriques per la criança, obtenint millores considerables en el resultat final dels vins. Degut al cost de les barriques s’haurà d’esperar fins al segle XX per a que l’ús d’aquest material a la vinificació espanyola sigui majoritari.

Imatges de Botes	Diferents Tipus	En Bodegues

EL BOT DE VI, ARTESANIA AMB HISTÒRIA
La bota és un recipient que s’utilitza per a contenir qualsevol classe de líquid, encara que principalment se sol utilitzar per a conservar en el seu interior va venir. Espanya és el país amb més tradició ‘botera’ del món. En qualsevol festivitat tradicional aquest instrument emergeix com una de les estrelles passant entre els amics.
La bota ha estat molt important en la història espanyola, sent un dels recipients més usats pel poble.
La història de la bota es perd en els temps més remots. Trobem testimoniatges escrits de la seva existència ja en l’antiga Grècia (Homer en l’Odissea quan el seu heroi Ulisses emborratxa al cíclope Polifem donant-li va venir en odres), en la Bíblia (Noè emborratxat pels seus fills), en l’immortal Quixot de Cervantes (quan el vell gentilhome destrossa a espasades i estocades les pells del venter) i al llarg de tot el Segle d’Or de la literatura espanyola les referències es multipliquen.
Lleugera, flexible, resistent, respectuosa amb el medi ambient, de fàcil tràfec, impermeable, pràctica, higiènica, atractiva, de simple però perfecte disseny, la bóta de vi és, alhora, llegat del nostre passat i un producte lliure dels imperatius de la moda que enlluerna a qui sap gaudir dels plaers bàsics de la vida.
Els models tradicionals tenen forma de gota o de llàgrima i solen tenir la boca corbada per a facilitar el traspàs del líquid des del recipient fins a la boca de l’usuari.
Hi ha dos tipus de bóta de vi, les d’interior de peix (derivat de la resina del pi o ginebre per a impermeabilitzar l’interior de la bota) i les d’interior de làtex. Les botes de làtex en comptes de disposar de peix com a aïllant interior, tenen una fongui de material làtex, amb la forma de la bota, la qual contindrà el líquid que se li afegeixi a la bota.
El bot de vi d’interior de peix, és original, tradicional de tota la vida, dels nostres ancestres. La nostra recomanació és que si la vols, principalment per al seu ús amb vi triïs la d’interior de peix. Si la vols per a aigua, begudes dolces o carbonatades, la teva elecció hauria de ser el làtex.
El bot de vi, és un producte típic d’Espanya, qualsevol ocasió és una bona excusa per a gaudir del seu ús al costat dels companys de romiatge, excursió o treball. És una tradició que no es perdrà malgrat els nous recipients que les grans empreses llancen al mercat constantment.
Procés de fabricació artesanal del bot de vi tradicional.

LA PELL, MATÈRIA PRIMERA
La pell emprada per al bot tradicional és la pell natural de cabra, procedent de les ramaderies de la zona acuradament seleccionada dels pelleters.
Una vegada assecada s’adoba amb extractes vegetals o tanins, escorça mòlta obtinguda dels arbres (mimosa, pi i alzina).
La pell es rep sencera. Amb l’ajuda d’un patró es realitza el tall.
Una vegada tallada la pell es doblega pel centre, fent coincidir les vores, donant forma a la bota. Per a la fabricació de la bota, la pell es col·loca de manera inversa a la seva forma natural, quedant després recoberta amb la capa de peix.
COSIT
Una vegada realitzat el tall es procedeix a cosir la bota. Primer la hi sotmet a un embastat o embastat, com es designa a aquesta acció dins del gremi. El cosit exterior, la costura pròpiament dita, es realitza amb màquina de cosir des de fa moltes dècades en forma de trenat cosa que permet el hermetizad.
Una vegada cosida cal donar-li la volta quedant la costura per la part interior. Aquest procés requereix una alta experiència de l’artesà amb el pal. Primer es bufa amb força per a inflar-la i amb un moviment ràpid de nina es dóna la volta sobre la vara.
Empecado
Arribats a aquest punt, el bot de vi estaria llesta per a col·locar l’impermeable a l’interior. La peix, que després de ser cuita en aquest moment es liquida, s’ovaciona perquè impregni tot l’interior. Una vegada que es refreda la peix, queda ja la bota impermeabilitzada.
El peix és un producte resinós vegetal extret del pi o ginebre, elaborada i degustada pel pelleter a molt altes temperatures, per a donar l’impermeable interior de la bota.
En les botes de làtex, el procés d’enganxat és totalment substituït introduint en el seu lloc una bufeta de làtex que realitza la mateixa funció de impermeabilizan.
Posteriorment s’introdueix el brocal o filtre, lloc per on s’omplirà la mateixa.
ACABATS
Finalment es realitza el procés d’ajustat de costures, comprovació i curat de la bota de vi.
Per a finalitzar es col·loquen el cordó i Cortvassill i la bota ja estaria llesta per al seu ús.
Preparació per a l’ús de les botes i manteniment
1. Llevar el paper que obtura el tancament.
2. Escalfar la bota, al sol o prop d’un radiador de calefacció.
3. Fregar enèrgicament la costura.
4. Inflar la bota bufant suaument pel brocal, no ha de forçar-se. En cas que ofereixi alguna dificultat, escalfi-la de nou.
5. Omplir-la amb un got d’aigua per a humitejar la costura. No es preocupi si al principi deixa passar alguna gota d’aigua. Això ocorre fins que la costura pren tensió i es tanca totalment.
6. Introduir el vi i mantenir-la tombada durant 5 o 6 dies fent que el vi passi per tot l’interior.
7. Tirar aquest primer va venir i la bota ja està disposada per a la seva utilització.
8. Els primers dies és convenient canviar el vi amb freqüència. Procurar que les parets de la bota no es peguin durant aquests primers dies.
Quan es prevegi que la bota no serà utilitzada durant algun temps, convé desinflar-la i obturar el brocal amb un trepitjo o paper per a evitar que el peix taqui la rosca del brocal. És preferible guardar-la tirada per a evitar que el peix s’escorri.
Quan vagi a ser novament utilitzada, procedeixi a inflar-la amb la mateixa cura que la primera vegada. MOLT IMPORTANT: no greixi la bota.
El vi pot durar dins d’un bot 2 o 3 dies. Si el vi s’avinagra, buida el bot, rentar el seu interior amb aigua, torna a tirar aigua en el seu interior amb 5 gotes de lleixiu i deixa-la així tombada i sense aire 24h, després torna a rentar l’interior del bot amb aigua fins a llevar l’olor de lleixiu..

eriència de l’artesà amb el pal. Primer es bufa amb força per a inflar-la i amb un moviment ràpid de nina es dóna la volta sobre la vara.
Empegada
Arribats a aquest punt, la bóta de vi estaria llesta per a col·locar l’impermeable a l’interior. La peix, que després de ser cuita en aquest moment es liquida, s’ovaciona perquè impregni tot l’interior. Una vegada que es refreda la peix, queda ja la bota impermeabilitzada.
El peix és un producte resinós vegetal extret del pi o ginebre, elaborada i degustada pel boter a molt altes temperatures, per a donar l’impermeable interior de la bota.
En les botes de làtex, el procés de empegado és totalment substituït introduint en el seu lloc una bufeta de làtex que realitza la mateixa funció de impermeabiliza.
Posteriorment s’introdueix el brocal o filtre, lloc per on s’omplirà la mateixa.
ACABATS
Finalment es realitza el procés d’ajustat de costures, comprovació i curat de la bota de vi.
Per a finalitzar es col·loquen el cordó i Cortvassill i la bota ja estaria llesta per al seu ús.

• Preparació per a l’ús de les botes i manteniment:
  1. Llevar el paper que obtura el tancament.
  2. Escalfar la bota, al sol o prop d’un radiador de calefacció.
  3. Fregar enèrgicament la costura.
  4. Inflar la bota bufant suaument pel brocal, no ha de forçar-se. En cas que ofereixi alguna dificultat, escalfi-la de nou.
  5. Omplir-la amb un got d’aigua per a humitejar la costura. No es preocupi si al principi deixa passar alguna gota d’aigua. Això ocorre fins que la costura pren tensió i es tanca totalment.
  6. Introduir el vi i mantenir-la tombada durant 5 o 6 dies fent que el vi passi per tot l’interior.
  7. Tirar aquest primer va venir i la bota ja està disposada per a la seva utilització.
  8. Els primers dies és convenient canviar el vi amb freqüència. Procurar que les parets de la bota no es peguin durant aquests primers dies.

Aquest vocabulari està estret de l’escrit original

Vocabulari de boters

• A:
  • Adreçar. Llevar a la fusta el vici o garsesa que ha pres després de treballada.
  • Anclota. (original Enclota) Barril amb capacitat de 25 a 33 litres.
  • Arrodonir. Deixar més ben acabat.
  • Aixa. Eina per a desbastar i obrar fusta. Consisteix en una fulla acerada, ampla, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella a la part oposada per on s’emmanega l’eina, de tal manera que posant el mànec vertical el tall queda horitzontal. Hi ha diverses menes i denominacions d’aixes, segons la forma i l’ús que tenen:
  • Aixa dreta o Aixa plana: la que té la fulla plana i serveix per tallar fusta en línia recta.
  • Aixa girada o Aixa de fulla encorbada: la que té la fulla corba i serveix per tallar o desgruixar la fusta donant-li forma còncava.
  • Aixa de tustar o aixa de testes: té la fulla corba i la fan servir els boters per tustar les testes de bótes i barrils i anivellar el gruix de les peces de dins, quan ja estan encercolades.

• B:
  • Banc. Suport còncau damunt el qual va col·locada horitzontalment una bóta per treballar-la.
  • Barral. Recipient de fusta, fet de dogues subjectades per cèrcols de ferro, amb dues anses o cornaleres i amb tapadora, en el centre de la qual hi ha un forat. Serveix per a transportar líquids.
  • Barralet. Barral petit.
  • Barraló.
    1. Bóta petita per a traginar vi. 
    2. Al Penedès mesura de vi equivalent a la quarta part d’una carga (30 litres).
  • 3. Portadora de fusta, prima i lleugera que serveix per a abocar vi quan és trascolat.
  • Barrica. Bóta de sis cèrcols de secció transversal, circular o ovalada, amb una capacitat d’entre 250 i 300 litres.
  • Barril. Barrica.
  • Barrina. Eina emprada per foradar la fusta, que consisteix en una tija metàl·lica proveïda d’un mànec transversal i acabada en una punta recta o cònica en forma de cargol que la guia.
  • Barrina cassola. Barrina cònica que empren els boters per engrandir els forats de les bótes.
  • Bastir. Muntar, armar, una bóta o portadora posant ben ajustades les dogues al voltant del motllo.
  • Bocoi.Bóta d’entre 400 i 780 litres, proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bóta ordinària.
  • Boló. Bonó.
  • Bonó. 1.-Forat practicat en una de les dogues de la bóta pel qual hom hi fica el vi, etc.
  • 2.- Estaca que serveix de tap de la bononera.
  •  Bononera. Doga d’una bóta en què s’ha practicat el forat o bonó, per on s’introdueix el vi (o altres líquids) dins les bótes i barrils.
  • Bornador. Eina de boter que serveix per fer forats i que consisteix en una serra tubular en la qual va endollat un mànec en forma de “T”.
  • Bot. Petit recipient de cuiro que serveix per dur vi o aigua.
  • Bóta. Recipient destinat a contenir líquids (generalment begudes alcohòliques), més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes formada de dogues corbades i sòlidament unides per cèrcols de fusta o de ferro. Té una cabuda variable.
  • a) Bóta bordelesa: Bóta amb capacitat de 220-240 litres, amb 6 cèrcols de ferro.
  • b) Bóta catalana: També dita Pipa catalana. Amb capacitat de 480 a 580 litres.
  • c) Bóta portuguesa: Bóta amb capacitat de 480 a 730 litres, de forma més allargada que les botes catalanes. Botada. Fusta de botada. Fusta de castanyer o de roure que serveix per a fer dogues.
  • Botall. Barril de mitja carga o d’un quart de carga en què sol ésser guardat el vi ranci.
  • Botam. Conjunt de bótes.
  • Boter. El que té l’ofici de fer bótes de fusta, especialment per contenir-hi vi.
  • Boteria. Carrer, barri o taller on treballen els boters.
  • Broc. Conducte estret que sobresurt de la superfície d’un recipient i que serveix per abocar el líquid que conté.
  • Buidador/buidadora. Eina de boter, semblant a un ribot, però amb la cara inferior convexa que serveix per buidar una mica les dogues en el coll per després fer-hi el galze.

• C:
  • Cadireta. Forat quadrangular que tenen en el fons les bótes molt grosses i que és per on s’hi aboca el vi i hi entra l’home que les ha de netejar.
  • Caixot. Bóta de secció ovalada muntada damunt un carro i emprada per a transport de fems.
  • Calafat. Eina de tall ample, en forma d’escarpra, emprada pels boters per posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bóta.
  • Càntir. Mesura de capacitats per a líquids dividida en dotze porrons.
  • Carga. Mesura de capacitat per a vi (121,6 litres), dividida en quatre barralons o 128 porrons. També és una mesura de pes.
  • Càrrega. Carga.
  • Castell. Pila de dogues.
  • Cèrcol. Llenca de ferro o de fusta corbada en forma de cercle amb els dos caps units, que es posa estretament al voltant d’una bóta per mantenir unides les dogues.
  • Cercolada. Multitud de cèrcols. Conjunt de cèrcols d’una bóta.
  • Cercolar. Posar els cèrcols a les bótes, bocois, etc.
  • Cèrcol-motllo. Cèrcol provisori que serveix de mida per construir una bóta.
  • Ciment. Garlopa molt gran, de sis a vuit pams de llargària (1,5 m ~) que usen els boters per a planejar les dogues, i que treballa, no fixant la peça a treballar i movent l’eina, sinó al revés, l’eina descansant per un extrem en terra i per l’altre damunt un dospeus i tenint el tall a la part superior.
  • Cimentar. Planejar les dogues o altra fusta amb el ciment.
  • Coll. Porció de bóta situada entre la testa i la faixa.
  • Coltell. Cutxilla.

• C:
  • Congreny. Cadascun dels cèrcols de fusta, compostos de diverses corbes, els quals volten estretament certes bótes (bótes molt grans) i altres recipients de fusta per evitar la disgregació de les dogues de què estan formats.
  • Contramitjana. En un fons format per diferents peces, cadascuna de les dues peces que van al costat de la peça del mig, en el fons de les bótes i barrils.
  • Cornalera. L’agafador que surt a cada cap de la portadora i que forma angle agut, amb l’obertura cap avall, de manera que s’hi pot posar una estaca que serveix per al transport de la portadora entre quatre homes.
  • Cossi. Atuell damunt el qual es repenja el boter quan fa el fons o arma la portadora amb el motllo.
  • Cossiol. Recipient de fusta amb cornaleres, que s’empra per omplir de vi les bótes.
  • Cuba. Bóta molt gran de fusta per a tenir vi amb capacitats de 2.000 a 2800 litres.
  • Cubell. Recipient per a tenir líquids, més ample de dalt que de baix, amb el sol format per un disc de fusta i amb els costats compostos de dogues de fusta subjectades per cèrcols de ferro.
  • Cutxilla. Eina de ferro, amb tall, que el boter empra per a treballar les dogues damunt un banc. (NOTA Joan Coromines i Vigneaux considera aquest mot com un castellanisme, tot i que el mot equivalent, Coltell, ha esdevingut literari o desusat).
• D:
  • Dalla. Eina de boter emprada per a polir, en la qual la fulla, corbada als extrems i el mànec rectilini, formen com una D allargada, i la fulla té el tall amb filet en el costat que mira el màne.
  • Doga. Cadascuna de les peces que, juxtaposades, formen el cos o ventre d’una bóta, barril, cubell o altres recipients semblants i es mantenen unides per cèrcol.
  • Domar. Donar flexibilitat a les dogues per ajustar-les a la mida i forma desitjada.
• E:
  • Embogar. Posar boga a les juntures de les bótes.
  • Embut. Instrument que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub en vèrtex, que aplicat al coll o forat d’un recipient serveix per abocar-hi o fer-hi passar líquids.
  • Emmotllar. Adaptar les dogues al motllo.
  • Empastar. Posar pastes de terra i/o farina d’ordi als caps de les dogues, un cop llavorades, planejades i cimentades.
  • Encenall. Cadascuna de les llenques primes que es desprenen de la fusta en planejar-la amb el ciment, ribot o garlopa.
  • Enclusa. Enclusa de boter: peça de ferro de forma semblant a l’enclusa dels ferrers però de diferent grossària, que serveix als boter per a treballar peces de metall.
  • Entoixar. Tallar obtusament.
  • Estiba. Conjunt de bótes i altres recipients destinats a contenir vi, olis, etc.
  • Estopa. Trossos de fibra de cànem o de lli que serveixen per a tapar escletxes de les bótes de fusta.
  • Estovador. Eina semblant a un ribot, però arquejat, que els boters empren per a afinar les vores d’una bóta.
  • Estovar. 1. Allisar amb l’aixa i l’estovador la part que hi ha entre el galze i el biaix. 2. Estovar una bóta: posar aigua calenta dins una bóta o altre recipient fet de dogues perquè aquestes s’inflin i s’evitin els traspuaments de líquids que ha de guardar-s’hi.
  • Estuba. Bany aigua bullent, que es dóna a les bótes de vi, per netejar-les, estrènyer-les, llevar-los l’agror, etc
• F:
  • Faixa. Cadascun dels dos cercles de fusta que van a baix del ventre a banda i banda de les bótes i altres recipients.
  • Ferrar. Posar els cèrcols de ferro a les bótFita. Clau o punta de dos caps.
  • Fonadura. Peça o conjunt de peces que formen el fons d’una bóta.
  • Fonar. Col·locar la fonadura al seu lloc.
  • Fons. Cadascuna de les parts circulars i paral·leles que clouen els dos caps d’una bóta, barril o recipient similar
• G:
  • Galzador. Eina amb galgues regulables, de fusta estreta que empren els boters per fer els galzes on s’encaixen els fondos.

• G:
  • Galze. Rebaix que els boters fan a les vores de les bótes i altres recipients per encaixar-hi el fondo.
• H:
  • Hermina. Mesura de capacitat per a vi (emprada a Tarragona), equivalent a 1/4 part d’una carga. (30 litres ~)
• J:
  • Joc de cèrcols. Conjunt de cèrcols provisionals que s’utilitzen per muntar una bóta.
• LL:
  • Llavorar. Llevar de mica en mica, amb una eina tallant o per altre mitjà, la part més superficial de la fusta.
• M:
  • Mangra. Òxid de ferro vermell, terrós, emprat per marcar les bótes.
  • Mig bocoi. Bóta amb capacitats de 150 a 350 litres
  • Mitjana. Peça central del fons d’una bóta. N Navarro. Bóta de capacitat variable de 95 a 125 litres.
• P:
  • Paper d’estrassa. Paper fet amb draps de baixa qualitat i que serveix per tapar les juntures d’una bóta.
  • .Passador. Cèrcol provisional del mig que serveix per subjectar la bóta en el moment de reprendre.
  • Penyal. Cadascuna de les dues peces de fusta, de forma de segment circular, que formen les parts laterals del fons d’una bota.
  • Piló. Tros de soca muntat damunt tres petges, sobre el qual els boters treballen les dogues.
  • Pipa. Sinònim de bóta de fusta amb cèrcols de ferro. Més gran que la bóta ordinària. De 8 i 10 cargues (de 950 a 1200 litres),(però també de 480 a 580 litres).
  • Plana. Eina semblant a un ribot, amb dues orelles o agafadors a la part superior, que serveix als boters per a planejar les botes.
  • Planejar. Fer plana o llisa la fusta passant-hi la plana o ribot.

• Planó. Petit ribot que fan servir els boters en l’operació de polir les bótes per fora.
  • Plantar. Plantar una bóta: subjectar les dogues amb els cèrcols provisionals perquè es mantingui ferma.
  • Porró. Mesura catalana per a líquids equivalent a 0,94 litres, aproximadament.
  • Portadora. Recipient format de dogues de fusta, de forma troncocònica invertida, més alt que ample, de forma ovalada, amb dos agafadors laterals a la part superior (anomenats cornaleres), que serveix principalment per a transportar raïm o vi.
  • Pua Fusta de puat: les peces del costat d’una bóta.
  • Punxa. Tros de fusta, allargat i prim i acabat en punxa, que utilitzen als boters per tapar els grops de les dogues de les bótes.
• Q:
  • Quartà. Mesura de líquids equivalent a vuit porrons (7,5 litres).
• R:
  • Reblador. Mena d’escarpa que serveix per allisar la punta del rebló.
  • Reblar. Doblegar la punta d’un clau clavat, quan surt a l’altra banda de la cosa clavada, per tal que estigui més fortament fixat.
  • Rebló. Clau curt o tros de clau amb cabota grossa, que quan està clavat es rebla formant-li cabota a l’altre extrem per deixar-lo fixat més fort.
  • Refilador. Mena d’escarpra, amb una petita ranura en un dels extrems, amb què els boters fan entrar i fan forts els cèrcols a les bótes donant cops de martell o de maça a l’altre extrem.
  • Reprendre. Corbar les dogues i unir-ne un dels extrems, mitjançant el torn, per a poder-hi posar el cèrcol que ha d’estrènyer per aquell extrem la bóta o barril.
  • Reprès. Veieu Domar.
  • Revessa. Fusta revessa: fusta amb grops, difícil de treballar.
  • Ribet. Biaix exterior del fons d’una bóta
  •  Ribot. Eina de fuster, consistent en una peça de fusta prismàtica travessada de dalt a baix i obliquament per una fulla d’acer acabada a l’extrem inferior amb un tall molt fi i fixada dins del seu encaix per una peça de fusta que serveix d’agafador i per un tascó, s’utilitzà per a rebaixar i allisar la fusta.
  • Rodell. Tany o brot de castanyer, esberlat longitudinalment per la meitat i allisat, que després de sotmetre’l a un motllo es lligava en forma rodona. El rodell l’utilitzaven el boters per mantenir unides les dogues.
  • Romball. Tros de fusta que es posa a manera de taxa per a tapar els forats dels grops en les dogues d’una bóta.
• S:
  • Semal. Portadora utilitzada per a transportar fems.
  • Semaler. Cadascun dels dos pals amb què dues persones traginen una portadora, agafant-los l’una pels extrems anteriors i l’altra pels posterior
• T:
  • Tallant. Coltell gros que els boters utilitzen per a esberlar les dogues gruixudes.
  • Testa. La part de dalt i baix d’una bóta i el cèrcol que hi va posat.
  • Tina. Recipient gran de fusta amb dogues, obert per dalt que serveix per a tenir vi.
  • Tirafons. Eina en forma de ganxo que els boters utilitzen per a posar el fons de la bóta en el seu lloc.
  • Torn. Eina de boter, a manera de premsa, que serveix per a estrènyer i doblegar les dogues de les bótes.

• Trafegar. Transvasar un líquid d’un recipient a un altre.
  • Tustarrar. Fer amb l’aixa el biaix de la testa de la bóta. V Ventre. La part més ampla i convexa d’una bóta
• X:
  • Xapar. Obrir les dogues longitudinalment en dues parts, mitjançant un tall llarg.
• De les Tarifes de la FOB els noms de diferents tipus de bótes i de construcció de bótes.
  • Anclota
  • Barril malagueño.
  • Barril Navarro (de 95 a 98 litres) Testa roma y sin vientre de fondar.
  • Barril ovalado.
  • Barril.Bocoyes (de 400 a 780 litros)
  • Bombos (de 175 a 190 litros)
  • Bordalesa.
  • Construcción catalana.
  • Construcción francesa.
  • Construcción portuguesa.
  • Construir en blanco (la que va sin aros de hierro ligados claros en los vientres y tiesta sin raspar las uñas).
  • Jerezana.
  • Maconesa.
  • Maconesa con vientre.
  • Malagueña.
  • Medio bombo.
  • Medios (Bocoyes) (de 150 a 350 litros)
  • Pelona.
  • Pipa catalana.
  • Pipa francesa.
  • Pipa jerezana.
  • Pipa. (medias, tercios, cuartos).
  • Portuguesa (de 480 a 730 litros).
  • Media portuguesa (350 a 370 litros).
  • Tercio portugués.
  • Cuarto portugués (130 a 140 litros).
  • Quinto portugués (80 a 90 litros).