ALTRES TEMAS SOBRE VI I CAVA

La Vida de la vinya de las nostres contrades, ya ve de epocas antigas.

PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA VINYA I EL VI AL PENEDES Aquest estudi presenta en els seus inicis un Penedes vitivinícola rnolt diferent del que coneixern avui. No és fins a finals del segle XVIII i durant el XIX quan tot el Penedes es poblara de vinyes tal corn es feia des del temps dels rornans a tota la franja costanera. L’estrall de la fil.loxera, la perdua de les últimes colonies espan yoles i l’exernple d’altres paisos, arnb una comercialització dels vins de qualitat ernbotellats i amb marques acreditades ernprades per denominacions d’origen, portara una transforrnació al Penedes ben entrat el segle XX, de la qual encara falta construir algun esglaó per obtenir el fruit desitjat. Advertiment previ. Aquest article es basa en I’adaptació d’una conferencia que tingué lloc el novembre de 1986 en el II Cicle de Conferencies d Hivern de I IEP a Vilanova I la Geltrú sobre la comarca del Garraf, amb un títol identic a I actual sobre el Penedes L autor vol fer ressaltar aquesta circumst~ncia per justificar, en alguna part daquest treball, un protagonisme de la comarca del Garraf, exposant temes que era interessant divulgar, alguns d ells fins i tot que poden semblar desfasats, tot i que no ho eren el novembre de 1986 i crec que tampoc avu i PASSAT, PRESENT 1 FUTUR DE LA VlNYA I EL VI AL PENEDES Els orígens remots de la vinya a la nostra comarca són molt incerts; no obstant aixb volem fer referencia a dues proves histbriques evidents de I’exist&ncia de la vinya al Penedks des de fa molts segles. Al Museu del Vi de Vilafranca es conserven, a la vista del públic, dos plats de pedra gairebé circulars, que són les bases de dues premses de vi, com ho demostra el fet de tenir esculpida una regata circular, per conduir el most cap al broc esculpit, perdonarli sortida. Aquests dos plats de pedra es van descobrir en-excavacions de dos poblats iberics diferents, dintre del Penedes. Un d’ells localitzat a Mas Castelli, al municipi de Santa Margarida i els Monjos. L’altre a Masmuió, que pertany al municipi de Guardiola de Font-rubí. Els arqueblegs consideren que els esmentats plats s’esculpiren al segle IV a. de C. Al Penedks, la població ibera degué ésser important; mostra fefaent en cón els diversos poblats identificats arqueolbgicament. Tot fa suposar que els seus habitants cultivaven, poc o molt, la vinya, molt possiblement portada pels grecs des de les colbnies de Roses i d’Empúries, pero també podien haver-ho fet els fenicis i cartaginesos. Amb tot, un cultiu extens de la vinya, capac de donar produccions considerables, no fou corrent fins molt més tard, i aixb va ser obra dels romans. La dominació romana de Catalunva 240 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1987 – Pere Mestre i Raventós «Passat, present i futur de la vinya i el vi al Penedes» 241 és la que va afavorir el creixement de la vinya a casa nostra. A tota la costa catalana, arnb zones ai’llades més a I’interior, la vinya hi creixia per tot arreu. Era una vinya diferent, arnb varietats segurament avui perdudes, arnb ceps en general en forma de parra, pero que es plantaven arnb una voluntat de producció i comerc, més que per a tenir-los únicament per al consum local i familiar. Les nombroses imfores que anaven plenes de vi, destinades a Roma, són mostra del gran mercat consumidor d’aquell temps. Aquells vins que consumien els romans, citats i Iloats pels seus escriptors i poetes, eren molt diferents dels que avui coneixem com a grans vins. La falta de conservació, a causa dels defectuosos sistemes d’elaboració emprats aleshores, els feia barrejar mel, panses i ra’ims secs arnb el vi novel1 en fermentació, i aixb comportava uns vins pesats, xaroposos i Ilisquents. També era corrent el ((vi cuit)) o ((vi bullit)), és a dir, escalfat i evaporat a foc directe, per a fer-lo més viscós i concentrat. Era costum d’espessir-los arnb reina de pi, i encara -aberració mixima- afegir-hi sal. Molts d’ells eren xarops espessos que no és estrany que necessitessin ser barrejats arnb aigua, per a poder-se beure com a refresc. També escalfar els vins, previament macerats arnb especies, fulles, escorces, regalessia, plantes diverses, mirra,,encens, etc., era molt corrent. Així doncs, la moda i gustos d’aquells temps transformava els agradables i frescos vins produ’its per les vinyes, que eren manipulats, treballats i transformats pels taverners de I’epoca. Durant la dominació romana, al litoral penedesenc, s’aixecarien nombroses vil.lae, les masies d’avui, per tal d’intensificar I’explotació agrícola dels nostres camps on la vinya hauria de ser, junt arnb I’olivera, el cultiu preponderant. ES de creure que en aquest període el vi es comercialitzava al litoral de la comarca per mar directament o bé a través de la imperial Tarraco. Les invasions de birbars i de sarra’ins que es van succeir del segle IV al Vlll van malmetre totalment I’obra civilitzadora de la colonització romana. L’obra monumental que els grecs i els romans van fer, en el domini de la implantació de la vinya, se’n va 242 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1987 – Pere Mestre i Raventós Mosaic roma procedent de Merida, en el qual es representa elprocedtment mes primitiu d’obtencio del most, el trepitjat. anar en orris. Primer per les invasions birbares, de pobles guerrers no habituats a conrear vinyes ni a apreciar vins, també pel desballestament que aixb comporti sobre I’estructura de la societat hispano-romana. Més tard la invasió dels musulmans, que, tot i essent tolerants amb la població cristiana preexistent no podien veure amb bons ulls ni la vinya ni el vi, i no afavorien, a causa de les seves creences religioses, la seva comercialització. La conseqüi3ncia va ser que I’extens vinyar catals va desaparkixer. Al segle IX, a Catalunya, és a les estretes i boscoses valls «Passat, present i futur de la vinya i el vi al Penedes» 243 pirinenques per on comenca la repoblació de la vinya. Si bé Barcelona va ser conquerida I’any 801, passaran més de tres segles abans no fos alliberada Tarragona i, durant aquests trescents anys, el territori compres entre els rius Llobregat i Gaia canvia de dominadors diverses vegades. Tot el Penedes és una marca en la frontera dels sarra’ins amb el comtat de Barcelona. Fins al segle XII la falta de llocs de comercialització, la dificultat del transport terrestre i la inestabilitat dels vins, generalment de poc grau, que difícilment els fa aguantar fins a la tardor següent a la que han estat veremats, faran que no s’estableixin, en aquel1 temps de I’Edat Mitjana, grans corrents comercials sostinguts pel vi, i que aquest quedi exclusivament com a producte de consum local. Els nuclis d’aquestes vinyes disperses, així com també els centres irradiadors de la ciencia enolbgica d’aquests primers temps medievals, eren els monestirs. A mesura que els cristians recuperen territoris es van establint noves vinyes. Les petites corts feudals dels primers comtes catalans i, sobretot, I’acció colonitzadora dels grans bisbes i abats des dels seus monestirs, juntament amb el prestigi que -per contrast amb els sarrains- entre els cristians tenia el vi, van fer que lentament el vi passés de ser només una beguda exbtica i únicament litúrgica a ser una beguda apreciada, ben pagada i arnb demanda popular creixent. La conquesta dels regnes de Valencia i de Mallorca i I’expansió cap al Mediterrani oriental, portada a terme pels reis de Catalunya i Aragó, obrira nous mercats per mitja d’una marina comercial, que, com passava en el temps dels romans, s’establira al llarg de la costa. En aquesta epoca, les relacions marítimes amb Genova i Grecia van permetre introduir noves tecniques enolbgiques i varietats com la vernaccia procedent de la Italia del Mar Tirre, que fou I’origen de I’actualgarnatxa, una varietat que passa a ocupar els terrenys molt escarpats del massís de Garraf i que s’adapta perfectament a moltes altres zones de Catalunya. També la introducció dels ceps de malvasia així com I’elaboració dels vins blancs dolcos, tradicionals a Catalunya, ve d’aquest temps i, principalment, a les pedregoses i escarpades costes de Sitges. Aquest cep, la malvasia, fou portat, segons la tradició, per I’expedició dels catalans i aragonesos a I’Orient que 244 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1987 – Pere Mestre i Raventós comandava Roger de Flor. Segur que, en aquel1 temps, al llarg de la costa del Penedes es produi’a un excedent de vi, que era exportat per via rriarítima a altres contrades. Ara potser és el moment de fer ressaltar que el cultiu de la vinya en aquesta epoca a tot el Penedes es limitava a una franja vora la costa, i és a tot el massís de Garraf on primer arrela la vinya com a conreu especialitzat. Era possible elaborar vins d’alta graduació que s ‘ o b t e n i e n v e r e m a n t molt tard; no era rar practicarho a primers de novembre en I a g a r n a t x a , p e r obtenir una bona part de grans pansits o bé, com en Iamalvasia, coltint els rai’ms a grans, passant dues o tres vegades, segons el seu estat de maduració. En anya de poc grau, abans d’esprémer els raims, els posaven en canyissos que durant el dia exposaven al sol i a la nit col.locaven a cobert per evitar la humitat i a i x í a c o n s e g u i e n u n a petita o convenient concentració del most. En canvi, a la plana central del Penedes, avui Alt Penedes, gairebé tot eren alzinars, m o l t s p o c s p i n s , u n e s clapes de roure i als voltants dels riuclis de població els camps de blat i les plantacions d’oliveres; la vinya era un cultiu complementar¡ a I’explotació agrícola. Els vins que s’obtenien eren de poc grau i es destinaven a I’ús local o a les necessitats dels que habitaven la finca. Entre 1600 i 1800 s’estableix un nou concepte dels vins. Per una part, primer els holandesos i els anglesos després arriben a dominar el mercat, sobretot per la utilització comercial de I’aiguardent obtingut de la destil.lació del vi, producte per al qual van saber crear un mercat nou. Per altra part, es fa el gran descobriment del vi envellit de qualitat mitjancant la crianca, I’envelliment i posterior embotellat. A i x b c o m p o r t a dues línies, la dels aiguardents, o destil.lats de vins, i la Iínia dels vins prbpiament dita, si bé alguns encapcats. Els aiguardents i espirituosos, d e v i i de plantes diverses, eren profusament usats com a cordials i begudes fortes, en les Ilargues travessies marítimes que el descobriment del món i el trific comercial amb l’índia i amb les Illes Orientals feien necessiries. Per altra part, els aiguardents eren estables i no es feien malbé. Constitu’ien un excel.lent producte mercantil, amb molts avantatges sobre els simples vins. Foren els angleaos que descobriren el fet que encapcant els «Passat, present i futur de la vinya i el vi al Penedes» 245 vins amb aiguardent aquests enfortien el seu grau, aguantaven la dolcor i no es feien malbé. Aixb féu que les vinyes dedicades a produir vins de baixa graduació per a ser destil.lats augmentessin en molts Ilocs, com per exemple a I’Alt Penedes. Aquíapareixen en moltes masies les ((olles)) i en poblacions les ((fassines)). Les olles són alambics rudimentaris que produeixen els aiguardents que tenen tanta demanda. Al Penedes-Garraf i a la costa del Baix Detall dúna miniatura de I’………..

LA VIDA DE LAS VINYAS, DURANT L’ANY.